miércoles, 22 de abril de 2009

Tu...

Quan et sento amb mi revisc un sentiment que neix al meu cor i alimenta tot el meu ser, m'abraça. És una escalfor que em recorda que encara sóc un nen petit.
Lameva mirada comença a jugar amb la teva i t'explica tot allò que traspassa el límit de la llengua, no puc evitar de somriure. La teva música em demana i junts fem la nostra melodia, harmònica, màgica i sencilla.

1 comentario:

  1. K bonic.
    Gràcies x ser i viure mb amor.

    Està mb k t'hagis decidit a fer un bloc. El primer en què m'he fixat quan l'he obert (abans de tenir temps x llegir res), ha estat la papallona; i en poc més d'un segon he pogut notar el suau fulgor de les teves paraules, al aparèixer desbordades de bellesa.

    ResponderEliminar