Sento que he de fer quelcom molt gran i nosé què és.
La meva ment té per costum la comfusió i el dubte, l'he educat malament.
Em pregunto quin és el camí que he de seguir i qè he vingut a fer en aquesta vida.
M'he de deixar portar i esperar a veure allà on el meu vol em durà.
De cop una música sona dins meu, és la calma, l'harmonia, el saber. L'enyorança.
És amor, perquè vulgui o no sóc tot amor, en aquests instants.
Gràcies per compartir aquest sentiment. Tan gran.
martes, 29 de diciembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)