Sempre pensant quin és el millor camí, aquell que no pertorvarà a ningú i en el qual, llavors et podràs sentir agust amb tu mateix. Aquell mateix camí que una vegada has trepitjat en sruten totes les males herbes i acabes descobrint que pensar no serveix de res, perquè la ment no arriba a tots els racons del món, i llavors és quan et sents malament per haver trepitjat el camí que t'agradava i amb el qual creies que tothom estaria agustm però que sense voler, en un dels instants d'aquest camí, enlloc de repitjar terra ferma, havies trepitjat algú.
Després tens el dubte, has de fer alló que sents o t'has de resignar per qui/que t'estimes/en?
Aquest bloc el vaig crear per apendre a transformar els sentiments pesimistes en obtimistes, mitjançant el do de la paraula. Però avegades necessito ajuda, perquè em trobo en un mar de sentiments.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
La clau, amiga meva... És estimar-te incondicionalment a tu mateixa i al mateix temps al mar on ets. Val la pena que reflexionem amb consciència sobre el significat més pur de "estimar incondicionalment". Fa dies que em vénen aquestes paraules i ara en començo a veure el per què... Jo també estic prenent-ne consciència.
ResponderEliminarEstimar incondicionalment és no ser cap mur, sinó aigua; és no fer-te fort o sòlid, sinó tolerant i meditatiu (però també constant, perquè sempre hi ets i no et desgastes), tant amb el teu entorn com amb tu. Estimar incondicionalment és no és estimar per (...) ni conèixer per (...), és simplement estimar i conèixer: és el verb sense el complement o l'objecte, és Ser.
Per com et conec i com t'estimo, comprenc els sentiments del mar on ets, i n'admiro la bellesa; i com a ser que t'estima incondicionalment comparteixo amb tu la llum de la consciència que ara, en el present, Sóc.
La conclusió de tot el rotllo que precedeix aquestes paraules, és que quan fem servir la ment és perquè valorem o considerem el que tenim. I quan tenim, no tenim molt també. Per tant, la meva suggerència és que Siguis, abans de valorar què tens; encara que sé que no et puc dir res que tu no sàpigues.
Gràcies.