martes, 29 de diciembre de 2009

Últimament

Sento que he de fer quelcom molt gran i nosé què és.
La meva ment té per costum la comfusió i el dubte, l'he educat malament.
Em pregunto quin és el camí que he de seguir i qè he vingut a fer en aquesta vida.

M'he de deixar portar i esperar a veure allà on el meu vol em durà.

De cop una música sona dins meu, és la calma, l'harmonia, el saber. L'enyorança.
És amor, perquè vulgui o no sóc tot amor, en aquests instants.


Gràcies per compartir aquest sentiment. Tan gran.

jueves, 30 de abril de 2009

El cor, la ment i altres factors..

Sempre pensant quin és el millor camí, aquell que no pertorvarà a ningú i en el qual, llavors et podràs sentir agust amb tu mateix. Aquell mateix camí que una vegada has trepitjat en sruten totes les males herbes i acabes descobrint que pensar no serveix de res, perquè la ment no arriba a tots els racons del món, i llavors és quan et sents malament per haver trepitjat el camí que t'agradava i amb el qual creies que tothom estaria agustm però que sense voler, en un dels instants d'aquest camí, enlloc de repitjar terra ferma, havies trepitjat algú.

Després tens el dubte, has de fer alló que sents o t'has de resignar per qui/que t'estimes/en?

Aquest bloc el vaig crear per apendre a transformar els sentiments pesimistes en obtimistes, mitjançant el do de la paraula. Però avegades necessito ajuda, perquè em trobo en un mar de sentiments.

viernes, 24 de abril de 2009

El ressó


La música sona dins nostre, és el ressó dels sentiments que en aquell destaquen entre els altres. La cançó que has escollit et convida a calmar aquestes emocions, com quan saps que un amic t'enten.
Cada nota és un món on sovint ens fonem, formant part de la mateixa melodia.
La música per mi és vida, i cada cop que agafo les baquetes o escolto una cançó estic visqen aquest ressó.
Segurament, mai escoltarem la mateixa cançó, perquè les nostres emocions destacaran més una nota que un altre.

miércoles, 22 de abril de 2009

Tu...

Quan et sento amb mi revisc un sentiment que neix al meu cor i alimenta tot el meu ser, m'abraça. És una escalfor que em recorda que encara sóc un nen petit.
Lameva mirada comença a jugar amb la teva i t'explica tot allò que traspassa el límit de la llengua, no puc evitar de somriure. La teva música em demana i junts fem la nostra melodia, harmònica, màgica i sencilla.

martes, 21 de abril de 2009

Petites coses.


Els canvis que se'ns presenten sense haver-los buscat, són aquells que ens posen a prova, i venen perquè en poguem treure fruït i aprendre'n.

Així que cal observar les coses del teu voltant, empàticament, però sense obsessionar-se.



Una abraçada.